DESMAI (Per a Sylvia Plath)

Entre els teus ulls

brilla una costa,

espessa d´arbres,

vestida amb vent.

Hi niuen les gavines,

hi lluu el sol ixent.

Coloms blancs

s´alcen llunyans,

perduts en l´alba nua.

I els teus ulls,

com blanques mans,

tremolen vers

l´aigua pura.

Cabells d´or

a frec de vent,

i una ànima

que es despulla,

entre crits

tots fets d´argent

i de claror de lluna.